Cal una vaga general a València per fer fora Mazón!

Descarrega aquí el full d’Esquerra Revolucionària - SE

Dissabte 30 de novembre a les 18h a la Plaça de l’Ajuntament de València

La compareixença de Mazón del 15 de novembre a les Corts Valencianes ha sigut una prova més de la negligència criminal del president. I de com, malgrat el clam popular que exigeix ​​la seua dimissió, hi ha forces polítiques i econòmiques que aposten per mantenir esta deixalla política al capdavant del Govern.

La direcció estatal del PP sap que utilitzar Mazón com a boc expiatori seria un reconeixement del seu fracàs i seria vist per milions com un triomf de la mobilització, i això també incomoda molt el PSOE. Ni els ministres de Pedro Sánchez ni el president del Govern central estan exigint la dimissió de Mazón, i rebutgen la convocatòria d'eleccions anticipades a València.

Sabent que el PSOE està en una posició de moderació perquè no vol desestabilitzar políticament res perquè la seua complicitat siga oblidada, el PP ha dissenyat un pla: carregar-ho tot sobre el Govern central i desviar l'atenció amb una remodelació del Consell que inclou la dimissió de les conselleres més qüestionades i la incorporació d'alts comandaments militars en posicions claus. Un precedent molt perillós: militars fent política, intervenint per a imposar el seu ordre al caos. Ja sabem què significa aquesta militarització de l'administració.

La tragèdia s'amplia

PP, PSOE i patronal tenen una responsabilitat compartida, però Mazón i el seu Govern no haurien de seguir ni un minut més als seus llocs.

La pèrdua de més de 220 vides és la conseqüència més dolorosa i terrible del crim social. Igual que l'epidèmia de malalties mentals entre les famílies obreres, que serà explosiva. I després d'aquesta tragèdia, en vindran d'altres igual de greus i devastadores, perquè les zones inundades afecten més de 130.000 vivendes a 75 municipis, on vivim 1,8 milions de persones.

Per això és important observar el comportament del Govern del PSOE-Sumar. En lloc de col·locar els ingents recursos de l'Estat per a abordar les necessitats excepcionals de la població afectada i garantir l'atenció a les víctimes, traçant un pla que incaute els recursos fabulosos en mans de bancs, grans empreses i multinacionals per a dur a terme la reconstrucció i accelerar-la, el Govern de Pedro Sánchez i Yolanda Díaz torna a obrir una finestra d'oportunitats per als mateixos oligarques que van enviar a l'escorxador els seus empleats el dia de les riuades.

Mentre els empresaris cobren les indemnitzacions de les assegurances i reben milions en ajudes directes, més de 1.200 empreses han presentat ERTOs afectant més de 16.000 treballadors.

És increïble que enmig d'esta desolació, els empresaris amics del PP s'estiguen fregant les mans. STV Gestión SL, l'ex-empresa de la mà dreta del president, José Manuel Cuenca, s'ha endut un contracte a dit per valor de 290.000 euros, sense cap mena d'oferta pública. Un altre contracte de construcció ha sigut regalat a Becsa, empresa vinculada a la trama Gürtel del PP, per valor de 3,9 milions. I això no ha fet més que començar.

 

PP, PSOE i tot aquest sistema podrit són responsables

Mazón és el culpable, però aquí tots en són responsables. El boom immobiliari va omplir litorals i zones inundables d'habitatges per a famílies treballadores. Només cal veure la demografia de la zona zero: famílies obreres, rendes baixes i migrants; és el cinturó sud de l’àrea metropolitana de València, on vivim 200.000 persones.

Conscientment ens han posat a viure en zona de risc mentre l'habitatge segur i de qualitat a la ciutat està destinat a l'especulació salvatge i al turisme. Les víctimes són les nostres famílies per decisions polítiques preses des dels despatxos del PP, que ha governat València 21 dels darrers 29 anys, i també pels governs centrals del PSOE i els seus socis, que no han fet res per acabar amb aquest model d'especulació criminal.

El PSPV, que va governar al País Valencià entre el 2015 i el 2023, va mirar cap a un altre costat i no va corregir eixos excessos. La legislatura va ser una continuïtat de la política d'austeritat del PP. Així també opera el Govern central. Lluny d'intervenir el mercat immobiliari per garantir un parc d'habitatge públic amb lloguers assequibles, governa a favor dels rendistes, bancs i fons voltors, i permet milers de desnonaments a l'any.

No a la unitat nacional, sí a organitzar la nostra ràbia. Tenim força per tombar Mazón!

Ara mateix la tàctica del PP i del PSOE es basa en mantenir l'estabilitat. Després de l'esclat de ràbia a Paiporta contra la comitiva de Felip VI, Sánchez i Mazón, i la manifestació gegantina del 9N, han vist el perill i han fet pinya.

Diana Morant, ministra de Ciència i màxima dirigent socialista de València, ha oferit al PP els seus vots per garantir un Govern estable de la dreta amb l'única condició de forçar la sortida de Mazón i que es nomene un Govern tècnic.

CCOO i UGT van convocar una parada patronal de 10 minuts amb la CEOE el 8 de novembre. Forma part de la mateixa estratègia d'encobrir els responsables d'aquest crim i de fomentar la unitat nacional.

La solució a es desastre no és una utopia. Requereix un programa i un pla de lluita, seguint l'exemple d'autoorganització i iniciativa dels milers de voluntaris i la combativitat de la manifestació del 9N.

Esta és la proposta dels i les comunistes revolucionaris per a la reconstrucció:

• Revertir les retallades i privatitzacions en els serveis públics i fer inversions massives per a enfortir-los.

• Suspensió immediata de l’activitat econòmica i productiva no essencial a les zones afectades garantint permisos retribuïts. Tota la força de la classe treballadora ha d'estar dirigida i organitzada per garantir-ne la reconstrucció.

• Coordinació, des de baix i democràticament, d’eixes tasques de reconstrucció i potestat dels comitès de treballadors per expropiar els recursos necessaris per dur-les a terme.

• Les assegurances, propietat de la gran banca, han de ser obligades per decret d'emergència a cobrir el 100% dels danys materials de totes les pòlisses afectades. Les famílies afectades sense assegurança han d'estar cobertes per l'Estat.

• Expropiació i nacionalització immediata dels sectors estratègics (alimentació, habitatge, energia, transport…) per a dedicar estos recursos a garantir condicions de vida dignes per als afectats.

• Suspensió de lloguers i hipoteques, expropiació de pisos de la banca, fons d'inversió i casers rendistes per a garantir habitatge digne a totes les famílies afectades.

• Sancions exemplars a empreses i empresaris que van prohibir als seus treballadors anar-se'n a casa malgrat els avisos d'AEMET.

• Dimissió de Mazón i el seu Govern. Judici i càstig exemplar als responsables d'esta matança.

I per a poder aconseguir-ho hem de mantenir-nos als carrers, organitzats i mobilitzats.

Cal constituir comitès als centres d'estudi, de treball, barris i localitats per a convocar militantment esta jornada, enganxant milers de cartells, distribuint fulls i informant tota la població.

El pas següent ha de ser la convocatòria d'una vaga general a València i paralitzar la vida social i econòmica exigint que Mazón i el seu Govern marxen ja, que no poden estar més temps mentint i rient-se de les víctimes.

Este és l’únic camí realista per a aconseguir justícia i una reconstrucció al servei del poble. Ho podem fer, ho hem de fer.