Ahir 23 de març el jovent vam tornar a protagonitzar una jornada històrica en defensa del català i del model educatiu d’immersió lingüística. Desenes de milers d’estudiants, secundant la convocatòria de vaga del Sindicat d’Estudiants i el SEPC, vam omplir els carrers de les quatre capitals de província catalanes. Però no ho vam fer sols: milers de professors i professores es manifestaren amb nosaltres en mobilitzacions multitudinàries, seguint la vaga de docents organitzada per la USTEC, la Intersindical i la COS.
Després de la gran manifestació de Barcelona del 18 de Desembre en resposta a la sentència del TSJC que imposava el 25% de castellà a les escoles, ahir vam donar un nou cop als tribunals franquistes. Els cants d’“Ahir, avui i demà, l’escola en català!”, “A l’escola es parla en català” i “La immersió no es toca” ompliren tota la Via Laietana de Barcelona. Tenim una força enorme. El jovent, que nodreix àmpliament el moviment d’alliberament nacional, vam buidar les aules i tornar a cridar “Els carrers seran sempre nostres”, “1 d’Octubre, ni oblit ni perdó”, “Independència” i “Anticapitalistes”.
En el recorregut de les manifestacions els i les estudiants vam confraternitzar, compartir diàlegs, càntics i pancartes amb els nostres professors i professores. Després de les massives manifestacions de la setmana passada del professorat contra les retallades i el Conseller Cambray i per l’educació pública, els i les docents van tornar a posar el seu segell en la lluita, i van rebre constantment les ovacions i el reconeixement de la joventut. La unitat fa la força, i aquesta emergia impetuosa quan milers de goles cridaven amb el puny aixecat “Professores i estudiants, unides i endavant!”.
La mobilització d’ahir va enviar un missatge molt clar al Conseller Cambray. Una amplíssima majoria ens oposem frontalment a acceptar les imposicions antidemocràtiques del règim del 78! Des del Sindicat d’Estudiants ho vam denunciar des del primer moment d’aquesta convocatòria de vaga: les retallades i atacs a l’educació pública i a la cultura del Govern són causa directa de l’empitjorada situació que pateix la nostra llengua. La lluita en defensa del català i la immersió lingüística i la lluita per una educació pública i de qualitat són la mateixa. Per això milers d’estudiants i professores vam tornar a cridar: Cambray dimissió!
El Govern ERC-Junts no només ha donat l’esquena al moviment popular que lluitem per la república catalana i té la mà estesa al govern central PSOE-UP per a assegurar la pau social i l’aplicació de les polítiques que reclamen els grans empresaris. El Govern també ajup el cap i assumeix i normalitza la repressió als drets democràtics del poble de Catalunya. Un nou exemple l’hem vist avui: ERC, Junts, PSC i els Comuns han aprovat reformar la Llei de Política Lingüística permetent que el castellà sigui llengua vehicular a l’ensenyament! A més, eliminen l’article que recollia que l’alumnat que s’incorpora tardanament al sistema educatiu rebrà un suport especial i addicional d’ensenyament del català. Així, traslladen al professorat tota la pressió i a més obren de bat a bat el camp d’actuació de la dreta espanyolista a la nostra escola.
Aquesta reforma és un escàndol complet! Suposa acatar la sentència del TSJC i posar fi al model d’immersió lingüística! Intentaran vendre-ho com una hàbil argúcia parlamentària per a defensar-se de l’agressió del TSJC. Però és que a part de resultar del tot impotent, la realitat és que amb aquesta modificació de llei el Govern, que pacta amb qui va aplaudir l’ofensiva reaccionària contra el català del desembre (el PSC) i amb qui es va tornar a posar de perfil (Comuns), evidencia la seva negativa a confrontar el més mínim amb el règim del 78 i la seva disposició a seguir acceptant tots els atacs.
Només podem confiar en les nostres forces, que com vam demostrar ahir són moltes. Només la mobilització als carrers i la desobediència massiva i col·lectiva a la sentència del TSJC permetrà defensar el model d’immersió lingüística i el català a les escoles i a la societat. No farem ni un pas enrere! Com ahir cridàvem: “Per la llengua i per la terra, Catalunya en peu de guerra!”.
Per això és més necessari que mai enfortir la convocatòria de vaga educativa dels propers 29 i 30 de març. Ni un pas enrere en la defensa de la immersió lingüística! Per una educació pública de qualitat, laica, feminista i en català!
Cambray dimissió ja!
***
Huelga 23M en Catalunya. Decenas de miles de jóvenes llenamos las calles en defensa del català y contra los recortes codo con codo con el profesorado
Ayer 23 de marzo la juventud volvimos a protagonizar una jornada histórica en defensa del català y del modelo educativo de inmersión lingüística. Decenas de miles de estudiantes, secundando la convocatoria de huelga del Sindicat d’Estudiants y el SEPC, llenamos las calles de las cuatro capitales de provincia catalanas. Pero no lo hicimos solos: miles de profesores y profesoras se manifestaron con nosotros en movilizaciones multitudinarias, siguiendo la huelga de docentes organizada por la USTEC, la Intersindical y la COS.
Tras la gran manifestación en Barcelona del 18 de Diciembre en respuesta a la sentencia del TSJC que imponía el 25% de castellano en las escuelas, dimos ayer un nuevo golpe a los tribunales franquistas. Los cantos de “Ahir, avui i demà, l’escola en català!”, “A l’escola es parla en català” y “La immersió no es toca” llenaron toda la Via Laietana de Barcelona. Tenemos una enorme fuerza. La juventud, que nutre ampliamente el movimiento de liberación nacional, vaciamos las aulas y volvimos a gritar “Els carrers seran sempre nostres”, “1 d’Octubre, ni oblit ni perdó”, “Indepèndencia” y “Anticapitalistes”.
En el recorrido de las manifestaciones los y las estudiantes confraternizamos, compartimos diálogos, cánticos y pancartas con nuestros profesores y profesoras. Tras las masivas manifestaciones de la semana pasada del profesorado contra los recortes y el Conseller Cambray y por la educación pública, los y las docentes volvieron a poner su sello en la lucha, y recibieron constantemente las ovaciones y el reconocimiento de la juventud. La unidad hace la fuerza, y ésta emergía impetuosa cuando miles de gargantas gritaban con el puño levantado “Professores i estudiants, unides i endavant!”
La movilización de ayer envió un mensaje muy claro al Conseller Cambray. ¡Una amplísima mayoría nos oponemos frontalmente a aceptar las imposiciones antidemocráticas del régimen del 78! Desde el Sindicat d’Estudiants lo denunciamos desde el primer momento de esta convocatoria de huelga: los recortes y ataques a la educación pública del Govern son causa directa también de la empeorada situación que sufre nuestra lengua. La lucha en defensa del català y la inmersión lingüística, y la lucha por una educación pública y de calidad son la misma. Por eso miles de estudiantes y profesoras volvimos a gritar: ¡Cambray dimissió!
El Gobierno ERC-Junts no sólo ha dado la espalda al movimiento popular que luchamos por la república catalana y tiene la mano tendida en el gobierno central PSOE-UP para asegurar la paz social y la aplicación de las políticas que reclaman los grandes empresarios. El Govern también agacha la cabeza, asume y normaliza la represión a los derechos democráticos del pueblo de Catalunya. Un nuevo ejemplo lo hemos visto hoy: ¡ERC, Junts, PSC y los Comuns han aprobado reformar la Ley de Política Lingüística permitiendo que el castellano sea lengua vehicular en la enseñanza! Además, eliminan el artículo que recogía que el alumnado que se incorpora tardíamente en el sistema educativo recibirá un apoyo especial y adicional de enseñanza del català. Así, trasladan al profesorado toda la presión y además abren de par en par el campo de actuación de la derecha españolista en nuestra escuela.
¡Esta reforma es un escándalo completo! ¡Supone acatar la sentencia del TSJC y poner fin al modelo de inmersión lingüística! Intentarán venderlo como una hábil argucia parlamentaria para defenderse de la agresión del TSJC. Pero es que, aparte de resultar del todo impotente, la realidad es que con esta modificación de ley el Govern –que pacta con quien aplaudió la ofensiva reaccionaria contra el catalán de diciembre (el PSC) y con quien volvió a ponerse de perfil (Comuns)– evidencia su negativa a confrontar lo más mínimo con el régimen del 78 y su disposición a seguir aceptando todos los ataques.
Sólo podemos confiar en nuestras fuerzas que, como demostramos ayer, son muchas. Sólo la movilización en las calles y la desobediencia masiva y colectiva en la sentencia del TSJC permitirán defender el modelo de inmersión lingüística y el català en las escuelas y en la sociedad. ¡No daremos ni un paso atrás! Como ayer gritábamos: Per la llengua i per la terra, Catalunya en peu de guerra!”.
Por eso es más necesario que nunca fortalecer la convocatoria de huelga educativa de los próximos 29 y 30 de marzo. ¡Ni un paso atrás en la defensa de la inmersión lingüística! ¡Por una educación pública de calidad, laica, feminista y en català!
Cambray dimissió ja!
