El passat dijous 1 de setembre els dirigents dels sindicats de professors signaven amb el Conseller Cambray un acord que consta de la promesa del Departament d’Educació de reduir al gener del 2023 una hora lectiva del professorat d’infantil, primària i l’ESO, i contractar 3.500 docents. A canvi, els dirigents sindicals desconvocaven immediatament les mobilitzacions i vagues anunciades per aquest inici de curs.

Des del Sindicat d’Estudiants (SE), que hem estat, estem i estarem colze a colze en la lluita amb els nostres professors i professores, volem fer les següents consideracions:

1. Els nostres professors i professores van protagonitzar unes mobilitzacions històriques en l’últim trimestre del curs anterior, amb 8 exitoses jornades de vaga. Desenes de milers de docents van omplir els carrers en un meravellós moviment per a baix. El SE vam convocar 5 dies de vaga estudiantil mobilitzant-nos amb el personal docent per una educació pública de qualitat i en català. Es demostrà l’enorme força del professorat en marxa, que es convertí en punt de referència de la lluita social a Catalunya. Era possible i necessari estendre la lluita del professorat convocant una vaga general del sector públic, començant per la sanitat, unificant-la amb la de tots aquells i aquelles que hem patit durant més d’una dècada les retallades i privatitzacions del Govern. Cambray i el Govern van decidir aguantar la tempesta per por a què una concessió al professorat sacsegés la lluita social.

2. Després de l’experiència d’aquestes grans mobilitzacions, davant l’anunci de noves convocatòries de vaga educativa per aquest inici de curs, i considerant l’enorme malestar social acumulat i l’eclosió de potents lluites en les darreres setmanes com la de Mercedes a Vitòria i el SAD a Astúries, el Govern ha decidit fer un gir en la seva tàctica i oferir la reducció d’1h lectiva per al professorat de secundària, cosa a la que fins al moment s’havia negat.

3. Tot i això, aquest acord no recull cap de les reivindicacions fonamentals per les que milers de professors i professores s’han mobilitzat de forma tenaç i contínua: augment dràstic de la inversió en educació pública, reversió de les retallades i contractació de tots els milers de docents necessaris, reducció de les ràtios, blindatge del català i del model d’immersió lingüística, fi de l’interinatge (moltes en frau de llei), prou privatitzacions i regalar milions a la privada-concertada, construcció d’escoles públiques, creació de milers de places a l’FP, derogació del Decret de Plantilles...

4. Les contractacions ofertes pel Govern no només són insuficients i n’hi haurà centres que no tindran reforç de personal, sinó que en cap lloc se’ls hi assegura unes condicions laborals dignes. A l’educació pública a Catalunya més del 40% de professionals són interines, moltes de les quals sense jornada complerta i en condicions de precarietat. A més, el Govern ha donat sobrades mostres de la seva falta de paraula, fins i tot amb les concessions més minses, que ha incomplert sistemàticament. Els dirigents sindicals diuen que restaran vigilants sobre el compliment de l’acord, ¿però hi ha pitjor manera d’estar vigilants que desmobilitzar i cedir la iniciativa al Departament? No és casualitat el somriure d’orella a orella que esgrimia Cambray en la signatura de l’acord i que parlés que aquest és “històric”.

5. Els dirigents sindicals parlen de què aquest acord és un primer pas per a aconseguir revertir les retallades i aconseguir totes les reivindicacions. Però només cal fer un ràpid cop d’ull a la història del moviment obrer per a comprendre que no s’aconsegueix res en una taula de negociació que no s’hagi conquerit prèviament als carrers. ¿De veritat pensen els dirigents sindicals que amb la seva capacitat dialèctica convenceran el superb d’en Cambray d’acabar amb l’infrafinançament de l’educació pública sense una forta pressió als carrers?

6. Els dirigents sindicals han donat l’esquena a la formidable mobilització del professorat i han signat un mal acord, comprometent-se amb el Govern a la pau social i a no convocar mobilitzacions en els propers mesos. Aquesta pràctica sindical, d’acceptar el mal menor i desmobilitzar, porta al fracàs més rotund. L’experiència del sindicalisme de moqueta i pau social aplicat per CCOO i UGT especialment en els últims anys, amb la conseqüent pèrdua de drets per a la classe treballadora, n’és una mostra flagrant. N’haurien de prendre bona nota els dirigents dels sindicats combatius que han signat aquest acord, que tenen un fort pes en el sector educatiu públic català.

7. Aquest acord no ha estat sotmès a votació pels professors i professores. Els dirigents sindicals no han establert cap espai en què les docents poguessin conèixer l’acord i democràticament prendre una decisió al respecte. I, especialment, han omès les desenes d’assemblees creades pel professorat en la lluita del curs passat, que foren fonamentals per a organitzar les vagues i mobilitzacions als centres d’estudi.

L'acord ha generat una gran indignació entre nombrosos professors i professores, que han fet enormes esforços econòmics amb les vagues secundades i amb la participació a les manifestacions per aconseguir unes millores reals en les seves condicions laborals i en l’estat general de l’educació pública. Tot allò no ho van fer pel que s’ha signat.

Són perceptibles les dificultats que tenen els dirigents sindicals per a justificar aquesta firma. Alguns dels dirigents dels sindicats més combatius fins i tot critiquen l’acord i expliquen raonadament que és insuficient, però desgraciadament ells també l’han subscrit acceptant la desconvocatòria de les vagues i mobilitzacions i garantint la pau social. Un greu error que no contribueix a la lluita del professorat i a l’avanç del sindicalisme de classe, democràtic i combatiu.

Des del Sindicat d’Estudiants defensem i donem suport a cada avanç i cada conquesta perquè el professorat recuperi drets. Però allò clau respecte d’aquest acord és que talla una dinàmica impressionant de lluita massiva del professorat, que posava sobre la taula la possibilitat d’aconseguir una gran victòria per a l’educació pública. No obstant, no hem de perdre la perspectiva. La magnífica mobilització del professorat no caurà en sac foradat.

No és cert com diuen els dirigents sindicals que les estudiants rebrem una repercussió molt positiva d’aquesta mesura. Les nostres aules seguiran massificades, es mantenen els barracons, l’absència de places a l’FP, amb 22.000 no admesos, i la imposició de taxes, la falta de professorat i la precarietat laboral, la falta de manteniment en els edificis dels centres d’estudi i la necessitat de construir-ne de nous, el regal de milions a l’Església catòlica a través de les subvencions a la privada-concertada, l’atac al català per part dels tribunals franquistes... Sens dubte, cal continuar la lluita. I per a fer-ho l’experiència d’aquests mesos de batalla del professorat són molt importants.

La situació que patim d’inflació i augment de la pobresa palesen que només amb la lluita massiva i unificada als carrers podem aconseguir unes condicions de vida dignes, que els grans bancs i multinacionals capitalistes i els governs que accepten la seva lògica ens neguen. Des del Sindicat d’Estudiants volem enviar un missatge d’agraïment i solidaritat a tots els professors i professores, que ens heu demostrat especialment en els últims mesos la importància de la lluita i la mobilització. Més aviat que tard ens tornarem a trobar als carrers. I aquest cop serà per vèncer.

La lluita per una educació pública de qualitat, feminista, laica i en català continua!

***

Catalunya. Mal acuerdo de los sindicatos de docentes con el Departament. ¡El profesorado tiene fuerza para conseguir sus reivindicaciones y una educación pública de calidad!

El pasado jueves 1 de septiembre los dirigentes de los sindicatos de profesores en Catalunya firmaban con el Conseller Cambray un acuerdo: el Departament d’Educació se compromete a reducir en enero de 2023 una hora lectiva del profesorado de infantil, primaria y la ESO, y contratar a 3.500 docentes. A cambio, los dirigentes sindicales desconvocaban las movilizaciones y huelgas anunciadas para este inicio de curso.

Desde el Sindicat d’Estudiants (SE), que hemos estado y estaremos codo con codo en la lucha con nuestros profesores y profesoras, queremos hacer las siguientes consideraciones:

1. Nuestros profesores y profesoras protagonizaron unas movilizaciones históricas en el último trimestre del curso anterior, con 8 exitosas jornadas de huelga. Decenas de miles de docentes llenaron las calles en un maravilloso movimiento por abajo. El SE convocamos 5 días de huelga estudiantil movilizándonos con el personal docente por una educación pública de calidad y en catalán. Se demostró la enorme fuerza del profesorado en marcha, que se convirtió en punto de referencia de la lucha social en Catalunya. Era posible y necesario extender la lucha del profesorado convocando una huelga general del sector público, empezando por la sanidad, unificándola con la de todos aquellos y aquellas que hemos sufrido durante más de una década los recortes y privatizaciones del Govern. Cambray y el Govern decidieron aguantar la tormenta por miedo a que una concesión al profesorado sacudiera la lucha social.

2. Tras la experiencia de estas grandes movilizaciones, ante el anuncio de nuevas convocatorias de huelga educativa para este inicio de curso, y considerando el enorme malestar social acumulado y la eclosión de potentes luchas en las últimas semanas como la de Mercedes en Vitoria y el SAD en Asturias, el Govern ha decidido dar un giro en su táctica y ofrecer la reducción de 1h lectiva para el profesorado de secundaria, algo a lo que hasta el momento se había negado.

3. Sin embargo, este acuerdo no recoge ninguna de las reivindicaciones fundamentales por las que miles de profesores y profesoras se han movilizado de forma tenaz y continua: aumento drástico de la inversión en educación pública, reversión de los recortes y contratación de todos los miles de docentes necesarios, reducción de las ratios, blindaje del catalán y del modelo de inmersión lingüística, fin de la interinidad (muchas en fraude de ley), basta de privatizaciones y regalar millones a la privada-concertada, construcción de escuelas públicas, creación de miles de plazas a la FP, derogación del Decreto de Plantillas...

4. Las contrataciones ofrecidas por el Govern no sólo son insuficientes y habrá centros que no tendrán refuerzo de personal, sino que en ningún sitio se les asegura unas condiciones laborales dignas. En la educación pública en Catalunya más del 40% de profesionales son interinos, muchos de ellos sin jornada completa y en condiciones de precariedad. Además, el Govern ha dado sobradas muestras de su falta de palabra, incluso con las concesiones más escasas, que ha incumplido sistemáticamente. Los dirigentes sindicales dicen que permanecerán vigilantes sobre el cumplimiento del acuerdo, pero, ¿hay peor forma de estar vigilantes que desmovilizar y ceder la iniciativa al Departament? No es casualidad la sonrisa de oreja a oreja que esgrimía Cambray en la firma del acuerdo y que hablara que éste es “histórico”.

5.Los dirigentes sindicales hablan de que este acuerdo es un primer paso para conseguir revertir los recortes y conseguir todas las reivindicaciones. Pero sólo hay que echar un rápido vistazo a la historia del movimiento obrero para comprender que no se consigue nada en una mesa de negociación que no se haya conquistado previamente en las calles. ¿De verdad piensan los dirigentes sindicales que con su capacidad dialéctica convencerán al soberbio de Cambray de acabar con la infrafinanciación de la educación pública sin una fuerte presión en las calles?

6. Los dirigentes sindicales han dado la espalda a la formidable movilización del profesorado y han firmado un mal acuerdo, comprometiéndose con el Govern a la paz social y a no convocar movilizaciones en los próximos meses. Esta práctica sindical, de aceptar al mal menor y desmovilizar, lleva al fracaso más rotundo. La experiencia del sindicalismo de moqueta y paz social aplicado por CCOO y UGT especialmente en los últimos años, con la consecuente pérdida de derechos para la clase trabajadora, es una muestra flagrante. Deberían tomar buena nota los dirigentes de los sindicatos combativos que han firmado este acuerdo, que tienen un fuerte peso en el sector educativo público catalán.

7. Este acuerdo no ha sido sometido a votación por los profesores y profesoras. Los dirigentes sindicales no han establecido ningún espacio en el que las docentes pudieran conocer el acuerdo y democráticamente tomar una decisión al respecto. Y, especialmente, han omitido las decenas de asambleas creadas por el profesorado en la lucha del curso pasado, que fueron fundamentales para organizar las huelgas y movilizaciones en los centros de estudio.

El acuerdo ha generado una gran indignación entre numerosos docentes, que han hecho enormes esfuerzos económicos con las huelgas secundadas y con la participación en las manifestaciones para conseguir unas mejoras reales en sus condiciones laborales y en el estado general de la educación pública. Todo esto no lo hicieron por lo firmado.

Son perceptibles las dificultades que tienen los dirigentes sindicales para justificar esa firma. Algunos de los dirigentes de los sindicatos más combativos incluso critican el acuerdo y explican razonadamente que es insuficiente, pero desgraciadamente ellos también lo han suscrito aceptando la desconvocatoria de las huelgas y movilizaciones y garantizando la paz social. Un grave error que no contribuye a la lucha del profesorado y al avance del sindicalismo de clase, democrático y combativo.

Desde el Sindicat d’Estudiants defendemos y apoyamos cada avance y cada conquista para que el profesorado recupere derechos. Pero lo clave respecto a este acuerdo es que corta una dinámica impresionante de lucha masiva del profesorado, que ponía sobre la mesa la posibilidad de conseguir una gran victoria para la educación pública. Sin embargo, no debemos perder la perspectiva. La magnífica movilización del profesorado no caerá en saco roto.

No es cierto como dicen los dirigentes sindicales que las estudiantes recibiremos una repercusión muy positiva de esa medida. Nuestras aulas seguirán masificadas, se mantienen los barracones, la ausencia de plazas en la FP –con 22.000 no admitidos– y la imposición de tasas, la falta de profesorado y la precariedad laboral, la falta de mantenimiento en los edificios de los centros de estudio y la necesidad de construir otros nuevos, el regalo de millones a la Iglesia católica a través de las subvenciones a la privada-concertada, el ataque al catalán por parte de los tribunales franquistas... Sin duda, es necesario continuar la lucha. Y para ello la experiencia de estos meses de batalla del profesorado es muy importante.

La situación que sufrimos de inflación y aumento de la pobreza ponen de manifiesto que sólo con la lucha masiva y unificada en las calles podemos conseguir unas condiciones de vida dignas, que los grandes bancos y multinacionales capitalistas y los gobiernos que aceptan su lógica nos niegan. Desde el Sindicat d’Estudiants queremos enviar un mensaje de agradecimiento y solidaridad a todos los profesores y profesoras, que nos ha demostrado especialmente en los últimos meses la importancia de la lucha y la movilización. Más pronto que tarde volveremos a encontrarnos en las calles. Y esta vez será para vencer.

¡La lucha por una educación pública de calidad, feminista, laica y en catalán continúa!